Eurolliga, F4, Final: el Fenerbahce inscriu Turquia al palmarès de l’Eurolliga (80-64)

Eurolliga, Final F4: el Fenerbahce inscriu Turquia al palmarès de l’Eurolliga (80-64)

Felicitats, campions! El Fenerbahce ha fet història en aconseguir per primera vegada l’Eurolliga. És també un orgull pel país que exerceix de porta d’Àsia a Europa, perquè fins aquesta nit cap equip turc havia aconseguit tastar el gust dolç d’aixecar la màxima corona del basquetbol europeu a nivell de clubs. El pioner va ser, l’Efes, un llunyà 1996 amb la conquesta de la Copa Korac; i el va seguir el Besiktas l’any 2012 en aconseguir l’Eurochallenge amb Hersek a la plantilla i que avui també celebrarà amb els seus companys aquesta efemèride.

Eren les 10 de la nit tocades hora de Catalunya quan el CEO de l’Eurolliga, Jordi Bertomeu, entregava el títol a un Melih Mahmutoglu que d’amagatotis restava incrèdul en un racó de la festa groga i negra de l’Ülker. El capità turc, després de rebre el guardó a mans de la màxima institució de la competició, l’ha balancejat diverses vegades fins a alçar-lo al cel del Sinan Erdem enmig de la joia de les ànimes otomanes que guardaven l’horitzó. La nota negativa, per desgràcia, ha estat l’encesa, per bé que minoritària, d’algunes bengales per part d’afecció local.

S’ha posat punt i final així a 8 mesos molt intensos de competició, a la primera Eurolliga de tots contra tots, a 259 partits (240 de fase regular, 15 de playoffs i 4 de ‘Final Four’) que van començar un 12 d’octubre a Madrid amb l’Olympiacos, com aquesta nit, essent derrotat de manera clara tot i la lluita dels del Pireu. El Reial Madrid 70, CSKA Moscou 94 havia estat el penúltim capítol amb la disputa del partit que ningú no vol jugar, el del tercer i quart lloc. El ‘Fener’ agafa el relleu del CSKA en el cim de l’Eurolliga, i el camí, inexorable, cap a Belgrad 2018 ja ha començat!

La crònica:

Declaració d’intencions dels turcs

La determinació del Fenerbahce s’ha vist tot just al salt inicial, quan Ekpe Udoh ha regalat una assistència de luxe a Vesely pràcticament des del mig del camp, un regal que no ha desaprofitat l’interior txec per penjar-se d’esquena i fer saltar el públic del seient! Des del començament ja s’ha vist que a l’Olympiacos li costaria Déu i ajut mantenir-se en el partit, perquè el Fenerbahce tampoc aquesta nit ha demostrat cap pressió per jugar a casa, ans el contrari.

Els primers punts grecs arribaven des del tir lliure de la mà de Birch i Spanoulis, però Vesely després de rebot, dos triples lliurats de Kalinic (decisió d’Sfairopoulos de fer l’ajuda al pal baix sobre Udoh) i un altre cassoleta des del perímetre de Dixon posaven els primers avantatges turcs (13-6 min. 5). I l’Olympiacos ja començava a treure aigua del vaixell amb l’aparició de Bogdanovic i el tercer triple de Kalinic, també sol (24-15 min. 10).

Spanoulis, amb un triple inversemblant, la lluita de Birch per viatjar a la línia i algun punt en segona pilota de Milutinov eren els pobres arguments dels del Pireu davant d’una maquinària ofensiva turca que veia cèrcol amb facilitat. Un triple de Papanikolau deixava el 26 a 18 al final del primer quart i la sensació que, malgrat tot, l’Olympiacos havia passat el primer ensurt de la final millor de com es presagiava.

Minuts desaprofitats dels hel·lens

Com també va passar-li a les semifinals contra el Madrid, al Fenerbahce se la vist massa ansiós per tancar el partit com més aviat millor. La precipitació exterior i la poca elaboració dels atacs dels d’Obradovic permetia que els grecs s’acostessin sense fer res de l’altre món. Sfairopoulos donava descans a Spanoulis i feia entrar en la rotació l’ex del Manresa Dominique Waters, que juntament amb Green i Milutinov eixugaven la distància (29-25 min. 14).

Però quan més calia l’encert per tricampió europeu més dificultats trobaven Green i Waters en la presa de decisions encertades, i és que altre cop la versatilitat defensiva d’Udoh i Vesely es feia present amb l’ús de la seva inacabable envergadura, que permetien col·lapsar les línies de passada des de la capçalera. I ho aprofitava Bogdanovic a nivell ofensiu per castigar amb el tir després d’una bona dosi d’extra-pass i situar la màxima (35-25 min. 17).

Ara bé, com se sol dir, a l’Olympiacos cal matar-lo 1.000 vegades. Perquè del no res i amb quatre jugades puntuals els del Pireu han encadenat 9 punts gairebé consecutius per marxar al descans, com contra el CSKA amb el triple d’Agravanis, havent sobreviscut (39-34). I és que dos triples, de Printezis i de Mantzaris, i una pilota que ha anat a parar a mans de Birch no sap encara ningú com deixaven la final encara amb la porta força oberta.

L’Olympiacos s’estavella contra Obradovic

A la represa semblava que el Fenerbahce es tornava a disparar a l’electrònic (42-34 min. 22), i molts temíem que la final es dissolia. Però com sempre hem dit no hi ha equip més infinit al vell continent que l’Olympiacos, i la seva versió de supervivent extrem els ha permès situar-se a quatre punts en dues ocasions, sobretot a mercè dels millor minuts de la temporada de Nikola Milutinov. El gegant de Novi Sad i els triples de Mantzaris mantenien la final ben roent (46-42 min. 25).

Amb Vesely i Udoh fent estralls a la pintura, l’Olympiacos veia com les torres turques no perdonaven des de la línia de 4,60. Milutinov seguia amb el seu recital particular, amb moviments clínics sota el cèrcol que contrastaven amb la incapacitat exterior dels del Pireu. Malgrat que Sfairopoulos veia com els seus encara eren vius dins del matx, no sabia com gestionar les pèrdues de pilota dels seus pupils, que s’estavellaven una vegada i una altra contra la teranyina defensiva d’Obradovic.

El tècnic serbi, a més, encara tenia diversos rocs a la faixa. El primer, Luigi Datome. El crack de Montebelluna ha anotat diverses cistelles molt importants, amb un triple inclòs, que han estat, modesta opinió de qui escriu aquestes línies, el canvi de rasant de la final (57-44 min. 28). Obradovic encara tenia Pero Antic, l’interior macedoni ha sortit a les acaballes del tercer quart -encara no havia jugat aquesta ‘Final Four’-. Una cistella de Datome, situava el 60 a 48 al final del tercer assalt.

El Fenerbahce tasta la dolçor de la història 

Sfairopoulos intentava a la desesperada retallar punts i, Spanoulis, gens encertat des del primer quart, assistia des del pal baix a Khem Birch, l’únic argument sòlid que quedava en l’atac grec (60-50 min. 31). Però Udoh tornava a fer mal a dins, essent l’ase dels cops i convertint en punts quasi sense error les trompades que rebia dels seus oponents. Spanoulis decidia agafar definitivament el timó, però s’estavellava contra el millor taponador de la competició, el malson dels vermell-i-blancs: Ekpe Udoh.

A més, Datome i Antic posaven gairebé la cirereta damunt del pastís amb dos triples de qualitat quan millor defensava les línies de passada l’Olympiacos. Però el mestre Zeljko ha dirigit des de la banqueta el destí de l’èxit. Sloukas no es precipitava fins a trobar els tirs lliurats de l’italià i el macedoni. Amb el 68 a 50 després del triple d’Antic la final s’ha acabat, i ha començat unes festa que segurament s’ha allargat fins altes hores de la matinada. I amb bengales incloses al Sinan Erdem.

L’intercanvi de cistelles dels minuts finals només ha estat atrezzo, amb oportunitat per jugadors com Duverioglu, Bennett i Mahmutoglu per part del Fenerbahce, i amb minuts per Toiliopoulos al bàndol d’Sfairopoulos. De fet, el grec ha anotat un triple, els seus primers punts a l’Eurolliga. I la final ha acabat amb una imatge: Toliopoulos penetrant i Duverioglu defensant-lo. La ploma d’or ja havia començat a inscriure el Fenerbahce a la darrera pàgina del llibre de campions de la màxima corona europea de clubs. L’enhorabona, Fener!

Un MVP històric:

Ekpe Udoh en el moment de rebre el guardó d’MVP de mans del grec Teodoros Papaloukas // Font: Euroleague.net

Ekpe Udoh ha estat desginat MVP de la final de l’Eurolliga, una condecoració històrica. I és que mai abans a l’Eurolliga el guardó de jugador més valuós havia anat a parar a mans d’un pivot. L’anterior en aconseguir-ho havia estat Zeljko Rebracca amb el Panathinaikos d’Obradovic a Salònica 2000, parlem òbviament de la competició FIBA.

Aleshores va guanyar la segona Copa d’Europa per al Panathinaikos i el tercer títol europeu amb Obradovic a la banqueta després de la Copa d’Europa a Istanbul 1992 amb el Partizan i de la Recopa de 1999 amb la Benetton de Treviso. Anteriorment, Zoran Savic a Barcelona 1998 havia estat el primer pivot en rebre aquest reconeixement.

El pivot d’Edmon (Oklahoma), Ekpe Udoh, va rebre l’MVP després d’anotar 9 punts, capturar 9 rebots, repartir 4 assistències, col·locar 5 taps i rebre 6 faltes per una valoració final de 29. El pivot d’Apatin (Sèrbia), Zeljko Rebracca, mentrestant, va ser MVP amb 20 punts, 8 rebots i 2 taps. Història pura del màxim títol continental.

Algunes dades:

El Fenerbahce ha estat el campió número 21 del país número 14. L’últim nou campió va ser el Barça (03’) i l’anterior Zalgiris (99’). I entre el 82 i el 99, de 18 edicions vam tenir 11 nous campions.

A més, entre el 2010 i el 2017 hem tingut 7 campions diferents d’un total de 8, només l’Olympiacos ha repetit en aquest tram històric: Barça (2010), Panathinaikos (2011), Olympiacos (2012 i 2013), Maccabi (2014), Madrid (2015), CSKA (2016) i Fenerbahce (2017).

A més, només Obradovic repeteix com a tècnic, perquè ell va dirigir el PAO l’any 2011 a Barcelona. Els altres tècnics han estat: Xavi Pascual, Dusan Ivkovic, Giorgos Bartzokas, David Blatt, Pablo Laso i Dimitris Itoudis.

Obradovic ha guanyat la novena Eurolliga, tantes com el Reial Madrid, i ho ha fet disputant 11 finals. Les úniques dues finals perdudes van ser a París 2001 (Suprolliga) contra el Maccabi i la temporada passada contra el CSKA a Berlín.

És, a més, el 15è títol d’un tècnic serbi i el 23è d’un entrenador dels balcans. A part de les 9 corones de Zeljko, també han contribuït a aquest palmarès: Aza Nikolic (3 amb Varese), Dusan Ivkovic (2 amb Olympiacos) i Svetislav Pesic (1 amb el Barça).

Cal dir també que amb la presència d’Obradovic en aquesta final, Sèrbia ja ha aportat 18 vegades un tècnic del seu país en una final de la màxima competició continental. I la dada encara és més espectacular si tenim en compte que de 18 finals només hi ha hagut 3 derrotes: a part de les dues d’Obradovic que hem esmentat anteriorment, hem de fer esment a la que va perdre Aza Nikolic a Antwerp 1971 contra el CSKA de Gomelsky.

Els 64 punts de l’Olympiacos és, tot i que baixa, la quarta millor anotació dels grecs en una final. De fet van guanyar el títol de 2012 amb només 62 punts. Els hel·lens només han sobrepassat els 60 punts en dues ocasions: a Roma 97′ (73 punts) i a Londres 13′ (100 punts). A les altres finals han anotat: 57 punts a Tel Aviv 94′, 61 punts a Saragossa 95′, 68 punts a París 10′ i 59 a Madrid 15′.

La diferència de 16 punts és la quarta més gran de la història de les finals a partit únic juntament amb el 69 a 53 del CSKA contra el Varese a Antwerp 71′. I de fet l’Olympiacos ha estat el finalista de la segona i tercera diferència més gran. La primera és el +44 del Maccabi 118, Fortitudo 74, la segona el +19 del Madrid 78, Olympiacos 59 i la tercera el +18 del Barça 86, Olympiacos 68.

Aquesta ha estat la final número 61 de la màxima competició continental de 60 edicions; recordeu els dos títols de l’any 2001: la Suprolliga i l’Eurolliga (amb format de playoffs).

Kostas Sloukas i Pero Antic han entrat al grup de fins avui 41 jugadors, ara ja en són 43, que havien guanyat l’Eurolliga tres vegades, entre els quals també hi ha un Spanoulis que per segon cop s’ha quedat a les portes de guanyar el seu quart títol, un fet que només han aconseguit 11 jugadors.

I també Sloukas i Antic han aconseguit guanyar el títol amb 2 equips diferents en format final four, fita que fins avui només havien assolit 11 jugadors: Zoran Savic (KK Split i Virtus de Bolonya), Zelkjo Rebracca (Partizan i Panathinaikos), Pedrag Danilovic (Partizan i Virtus Blonya), Aleksey Savrasenko (Olympiacos i CSKA), Dejan Bodiroga (Panathinaikos i Barça), Sarunas Jasikevicius (l’únic que ho ha fet amb 3 equips, Barça/Maccabi i Panathinaikos), Ramunas Siskauskas (Panathinaikos i CSKA), Stratos Perperoglou (Panathinaikos i Olympiacos), Vassilis Spanoulis (Panathinaikos i Olympiacos), Giorgi Shermadini (Panathinaikos i Olympiacos) i Kyle Hines (Olympiacos i CSKA).

Ha estat la final número 17 des que l’Eurolliga es fa càrrec d’aquest torneig, la 16 d’aquest organisme en format final four, la 30 des del 88 en aquest format i de manera consecutiva i la 32 en total si tenim en compte les finals a quatre del 66 i 67.

Ha estat el tercer cop que Istanbul ha acollit la Final Four després que l’acollís l’Abdi Ipecki l’any 92′, amb el títol del Partizan contra Penya, i que ho fes el 2012 al Sinan Erdem, amb el títol de l’Olympiacos.

Jan Vesely s’ha convertit en el primer txec que guanya l’Eurolliga moderna (ULEB) i Anthony Bennet el primer canadenc. Recordem que l’any 1999 el txec Jiri Zidek va guanyar la Copa d’Europa amb el Zalgiris. I el seu pare, Jiri Zidek sènior, va perdre la final del 66 contra la Simmenthal de Milà de Rubini.

La història diu que Luigi Datome s’ha convertit en el primer italià que guanya l’Eurolliga amb format F4 després de Gianluca Basile (amb el Barça a París 2010). Bonora, Abbio, Frosini i Ambrasa també han estat campions però en format playoffs el 2001 amb la Virtus.

Fitxa tècnica:

-Àrbitres: Daniel Hierrezuelo (ESP), Borys Ryzhyk (UKR) i Olegs Latisevs (LET). Cap eliminat.

-Incidències: Final de la ‘Final Four’ de l’Eurolliga de basquetbol disputada al Sinan Erdem Dome d’Istanbul davant de 15.671 espectadors.

Els millors moments de la final:

L’anècdota:

L’aler italià Luigi Datome, jugador del Fenerbahce, ha perdut part de la seva cua frondosa com a conseqüència d’una promesa que va fer en cas que el seu equip guanyés l’Eurolliga.

El seu company Pero Antic n’ha estat el braç executor, i ho ha fet davant de gairebé 15.000 aficionats turcs al Sinan Erdem Dome d’Istanbul, que han estat testimonis de com, amb molt d’esforç, les tisores feien la seva tasca. El de Montebelluna, malgrat tot, encara ha conservat una melena força important.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*